Paraula de Vida / Octubre 23
Veure vídeo:
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu.” (Mt 22,21)
Jesús ha entrat a Jerusalem i és aclamat pel poble com a “fill de David”, un títol reial que l’Evangeli de Mateu atribueix a Crist, que va venir a proclamar l’imminent adveniment del Regne de Déu.
En aquest context té lloc un diàleg singular entre Jesús i un grup de persones que l’interroguen. Uns són herodians i altres, fariseus. Dos grups que tenen opinions diferents respecte al poder de l’emperador romà. Li pregunten si considera lícit o no pagar els impostos a l’emperador, per obligar-lo a pronunciar-se a favor o en contra del Cèsar i així tenir de què acusar-lo.
Però Jesús respon amb una altra pregunta, i els demana quina és la imatge impresa a la moneda de curs legal. I com que la imatge és la de l’emperador, respon:
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu.”
Però, què devem al Cèsar i què a Déu?
Jesús recorda la primacia de Déu. De la mateixa manera que a la moneda romana hi ha impresa la imatge de l’emperador, en cada persona humana es troba impresa la imatge de Déu.
La mateixa tradició rabínica sosté que tot ésser humà ha estat creat a imatge de Déu, i seguint l’exemple de la imatge impresa a la moneda afirma que “quan un home encunya monedes amb el seu segell, totes s’assemblen, però quan el Rei dels reis, el Sant –beneït sia–, encunya els éssers humans, tot i fer-ho amb el mateix segell, cap d’ells no és igual al seu company”.
Per tant, només a Déu podem donar tot el nostre ésser, solament a Ell pertanyem i només en Ell trobem plenament la llibertat i la dignitat. Cap poder humà pot pretendre una fidelitat així.
Si hi ha algú que coneix Déu i pot ajudar-nos a situar-lo en el lloc just, aquest és Jesús. Per a Ell, estimar va significar complir la voluntat del Pare, posant a la seva disposició la ment, el cor, les energies, la mateixa vida: es va lliurar completament al projecte que el Pare tenia per a Ell. L’Evangeli ens el mostra sempre i completament orientat vers el Pare. També a nosaltres ens demana el mateix. Estimar significa fer la voluntat de l’Estimat, sense mitges tintes, amb tot el nostre ésser. Se’ns demana la radicalitat més gran, perquè a Déu no se li pot donar menys que tot: tot el cor, tota l’anima, tota la ment.
“Doneu al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu, el que és de Déu.”
Molt sovint ens trobem davant de dilemes i d’eleccions difícils que poden temptar-nos a escollir una sortida fàcil. També Jesús és posat a prova davant de dues solucions ideològiques, però Ell ho té clar: la prioritat és la vinguda del Regne de Déu, amb el primat de l’amor.
Deixem-nos interpel·lar per aquesta Paraula: ¿El nostre cor està seduït per la notorietat o per una carrera fulminant? ¿Admira més aviat persones que triomfen externament o els influencers? ¿Potser donem a coses materials el lloc que correspon a Déu?
Amb la seva resposta, Jesús ens proposa un salt de qualitat, convidant-nos a un seriós discerniment a fons sobre la nostra escala de valors.
En el més profund de la consciència podem escoltar una veu, potser subtil o emmascarada per altres veus, però que podem reconèixer. És la que ens empeny a ser cercadors incansables de vies de fraternitat i ens encoratja sempre a renovar aquesta elecció, fins i tot a costa d’anar a contracorrent.
És un exercici essencial per bastir els fonaments d’un autèntic diàleg amb els altres, per trobar junts respostes adequades a la complexitat de la vida. Això no vol dir escapolir-se de les responsabilitats personals envers la societat, sinó més aviat oferir-se a un servei desinteressat pel bé comú.
Durant l’empresonament que el va portar a ser executat per la seva oposició al nazisme, Dietrich Bonhoeffer escrivia a la seva promesa: “No entenc la fe que fuig del món. Entenc una fe que resisteix en el món, i estima i resta fidel a la terra, malgrat totes les tribulacions que ens pugui comportar aquest compromís. El nostre matrimoni ha de ser un sí a la terra de Déu, ha de reforçar en nosaltres el coratge d’actuar i d’aportar quelcom a la terra. Gosaria dir que els cristians que estan a la terra amb un sol peu, probablement estaran amb un sol peu també al cel”.
a cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
