Paraula de Vida – Juliol 2023

Veure vídeo:

«I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa» (Mt 10,42)

 L’evangelista Mateu és un escriba cristià molt culte. Coneix a fons les promeses del Déu d’Israel i per a ell les paraules i les accions de Jesús representen el seu compliment.  Per això, al seu Evangeli agrupa en cinc grans discursos l’ensenyament de Jesús, que és vist com el nou Moisès.

Aquesta Paraula de Vida tanca el capítol sobre l’enviament dels apòstols, que comença amb l’elecció dels Dotze i descriu les exigències de la seva missió. Les incomprensions i les persecucions amb què es trobaran requereixen un testimoni creïble i comportaran eleccions difícils i dures.

I encara hi ha més coses. Jesús revela que aquest enviament dels deixebles s’arrela en la missió que Ell mateix ha rebut del Pare. Una convicció ja ben viva a l’Antic Testament: en el missatger de Déu, és Déu mateix qui s’hi fa present, que es compromet. Per tant, és el mateix amor de Déu el que, a través del testimoni de Jesús i dels qui Ell envia, arriba en cadena a tota persona.

I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.

 A més de la missió específica que alguns –com els apòstols, els pastors o els profetes– poden tenir, Jesús anuncia que tot cristià com a deixeble seu és destinatari de la seva missió i alhora protagonista de la missió que Ell li encomana. Tot i poder-nos sentir petits i aparentment sense qualitats o títols especials, tots nosaltres, pel fet de ser deixebles seus, estem qualificats per testimoniar la proximitat de Déu. És la comunitat cristiana, en el seu conjunt, que és enviada a tota la humanitat pel mateix Pare de tots.

Tots hem rebut l’atenció, la cura, el perdó, la confiança per part de Déu a través dels germans. I tots podem donar als altres alguna cosa que els permetrà experimentar la tendresa del Pare, com va fer Jesús durant la seva missió terrenal. En aquesta arrel, en el Pare, rau la garantia que les aparentment “petites coses” tenen la força de canviar el món. Encara que només sigui un got d’aigua fresca.

«No compta si podem donar molt o poc. L’important és com donem, quant d’amor hi posem, encara que es tracti d’un petit gest d’atenció vers l’altre. A vegades n’hi ha prou a oferir-li un got d’aigua, un got d’aigua “fresca”, un gest senzill, però gran als ulls de Déu si es fa en el seu nom, és a dir, per amor. La Paraula de Vida d’aquest mes ens podrà ajudar a redescobrir el valor de cada acció nostra, tant si es tracta de feines de casa, del camp o del despatx, com de la realització de tràmits burocràtics o dels deures de l’escola, o bé de les responsabilitats que puguem tenir en el camp civil, polític o religiós. Tot pot transformar-se en un servei atent i sol·lícit. L’amor ens donarà ulls nous per intuir de què tenen necessitat els altres, i atendre’ls amb creativitat i generositat. I quin serà el fruit de tot això? Els dons circularan, perquè l’amor desvetlla més amor, i la joia serà més gran perquè “fa més feliç donar que rebre” (Ac 20, 35)»^[1].

I tothom qui doni un got d’aigua fresca a un d’aquests petits només perquè és deixeble meu, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.

 El que Jesús ens demana és molt exigent. Vol que no aturem el flux de l’amor de Déu. Ens demana que ens acostem a cada persona amb el cor obert i amb un servei concret, superant les nostres categories i els nostres judicis.

Vol la nostra col·laboració activa, creativa i responsable per al bé comú, tot començant per les petites coses de cada dia, però alhora no deixarà de recompensar-nos. Estarà sempre al nostre costat, per tenir cura de nosaltres i acompanyar-nos en la missió que ens ha encomanat.

 “Vaig deixar la feina a les Filipines i vaig emigrar a Austràlia per estar amb la família. Em van agafar en una obra com a encarregat de la neteja dels menjadors, els vestuaris, les oficines i la cantina utilitzats per més de 500 treballadors. Una feina ben diferent de la que feia abans com a enginyer. He de comprovar que els menjadors estiguin sempre nets i ordenats. Tracto de fer-ho posant-hi amor, però hi ha gent que li importa ben poc la neteja. M’esforço a no perdre la paciència, perquè és una oportunitat que tinc d’estimar Jesús en cada persona que trobo. De mica en mica, moltes d’aquestes persones han començat a desparar taula i a netejar havent dinat, i amb el temps ens hem fet amics, a mesura que m’he anat guanyant la seva confiança i el seu respecte. He experimentat que l’amor s’encomana i que res del que es fa per amor no es perd”. ^[2]

a cura del Centre Internacional dels Focolars   

^[1] C. Lubich, Paraula de vida d’octubre 2006.

[2] S. Pellegrini, G. Salerno, M. Caporale (ed.), Una transformación silenciosa,  Ciudad Nueva, Madrid 2022, p. 65-66.