Paraula de Vida / Maig 2022
Veure el vídeo:
«Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres» (Jn 13,34)
Som en el moment de l’últim sopar. Jesús és assegut a taula amb els seus deixebles i acaba de rentar-los els peus. Dintre d’unes hores serà arrestat, condemnat a mort i crucificat. Quan hi ha poc temps i s’apropa la meta, es diuen les coses més importants: es deixa el “testament”.
L’Evangeli de Joan, en aquest context, no explica la institució de l’Eucaristia sinó el lavatori dels peus. I és a la llum d’aquest fet que hem de comprendre el manament nou. Jesús primer actua i després ensenya, i és per això que la seva paraula té autoritat.
El manament d’estimar el proïsme estava ja present a l’Antic Testament: “Estima els altres com a tu mateix” (Lev 19,18). Però Jesús n’il·lumina un aspecte nou, la reciprocitat: és l’amor mutu el que crea i distingeix la comunitat dels deixebles.
Aquest té la seva arrel en la mateixa vida divina, en la dinàmica trinitària que l’home pot compartir gràcies al Fill. Ho exemplifica Chiara Lubich amb una imatge que ens pot il·luminar: “Jesús, quan ha vingut a la terra, no ha vingut del no-res com cadascú de nosaltres, sinó del Cel. I, de la mateixa manera que un emigrant quan va a un país llunyà s’adapta certament al nou ambient, però hi porta els propis usos i costums i sovint continua parlant la seva llengua, igualment Jesús s’ha adaptat aquí a la terra a la vida de cada home, però hi ha portat –perquè és Déu– el mode de viure de la Trinitat, que és amor, amor recíproc”1.
«Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres»
Aquí entrem en el cor del missatge de Jesús, que ens porta a la frescor de les primeres comunitats cristianes i que, encara avui, pot ser el signe distintiu de tots els nostres grups i associacions. En un ambient on la reciprocitat és una realitat viva, experimentem el sentit de la nostra existència, trobem la força per caminar endavant en els moments de dolor i patiment, ens sentim sostinguts en les inevitables dificultats i assaborim la joia.
Són molts els reptes a què ens enfrontem cada dia: la pandèmia, la polarització, la pobresa, els conflictes. Imaginem per un instant què passaria si aconseguíssim posar en pràctica aquesta Paraula en la nostra vida quotidiana; ens trobaríem davant de noves perspectives, s’obriria davant els nostres ulls el projecte de la humanitat, motiu d’esperança. Però qui ens impedeix revifar aquesta Vida en nosaltres i reactivar al nostre voltant relacions de fraternitat que s’estenguin fins a omplir el món?
«Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres»
La Marta és una jove voluntària que ajuda les persones detingudes a preparar els exàmens universitaris.
«La primera vegada que vaig entrar a la presó em vaig trobar amb persones plenes de pors i fragilitats. Vaig intentar entaular una relació abans que res professional i després d’amistat, basada en el respecte i l’escolta. Aviat vaig comprendre que no era jo l’única que ajudava els presos, sinó que també ells em sostenien a mi. Un cop, mentre ajudava un estudiant per a un examen, vaig perdre una persona de la meva família, ia ell li van confirmar la condemna al tribunal d’apel·lació. Tots dos estàvem en molt males condicions. Durant la classe m’adonava que ell covava un gran dolor, que va ser capaç d’explicar-me. Portar plegats el pes d’aquell dolor ens va ajudar a seguir endavant. Al final de l’examen em va venir a donar les gràcies, i em va dir que sense mi no ho hauria aconseguit. D’una banda jo havia perdut algú de la meva família, però de l’altra sentia que havia salvat una vida. He entès que la reciprocitat permet crear relacions verdaderes, d’amistat i de respecte”.
- Lubich, María, Transparencia de Dios, Ciudad Nueva, Madrid 2003, pp. 83-84
