Paraula de Vida / Febrer 2024
Veure vídeo:
«Feu-ho tot amb amor» (1Co 16,14)
Aquest mes ens deixem il·luminar per la paraula i l’experiència de sant Pau. L’apòstol ens transmet, com ho va fer als cristians de Corint, un missatge potent: el cor de l’Evangeli és la caritat, l’àgape, l’amor desinteressat entre germans.
Aquesta recomanació de fer-ho tot amb amor forma part de la conclusió de la primera carta als corintis, en la qual la caritat sovint és recordada i explicada en tots els seus matisos: és pacient, bondadosa, estima la veritat, no cerca el propi interès.
L’amor recíproc viscut d’aquesta manera en la comunitat cristiana és un bàlsam enmig de les divisions que sempre l’amenacen i signe d’esperança per a tota la humanitat.
«Feu-ho tot amb amor»
És corprenedor que Pau –en el text original grec– exhorti a actuar “essent en l’amor”, com si volgués referir-se a una condició estable: la de fer estada en Déu, que és Amor.
De fet, ¿com podríem ser capaços d’acollir-nos recíprocament i acollir tothom amb aquesta actitud, si no ens haguéssim abans adonat que el primer a estimar-nos ha estat Déu, també en les nostres fragilitats?
És aquesta consciència renovada la que ens permet d’obrir-nos sense por als altres, copsar-ne les necessitats i posar-nos al seu costat, compartint recursos materials i espirituals. Mirem com ho ha fet Jesús. És Ell el nostre model.
Ell ha estat sempre el primer a donar la salut als malalts, el perdó als pecadors, la vida a tots nosaltres. A l’instint egoista d’acumular, hi contraposa la generositat; al de pensar només en les pròpies necessitats, el de tenir cura també dels altres; a la cultura de posseir, la de donar. No compta si podem donar molt o poc; el més important és com ho donem, quant d’amor hi posem, fins i tot en un petit gest d’atenció envers l’altre. És essencial l’amor perquè sap acostar-se a l’altre encara que sigui amb un simple gest d’escolta, de servei, de disponibilitat. Com n’és d’important tractar de ser l’amor al costat de cadascú! Trobarem la via directa per entrar en el seu cor i apaivagar-lo .
«Feu-ho tot amb amor».
Aquesta Paraula ens ensenya a acostar-nos als altres amb respecte, sense falsedat, amb creativitat, deixant espai a les millors aspiracions, perquè cadascú faci la pròpia aportació al bé comú. Ens ajuda a valorar tota ocasió concreta de la nostra vida quotidiana: les feines de casa, dels camps o del despatx, les pràctiques administratives, les tasques de l’escola, les responsabilitats en el camp civil, polític i religiós. Tot pot esdevenir oportunitat de servei atent i acurat. Podríem imaginar-nos un mosaic d’Evangeli viscut amb senzillesa.
Uns pares escriuen: «Una veïna ens va dir, angoixada, que el seu fill era a la presó, i vàrem acceptar d’anar-lo a veure. Vam dejunar el dia abans, tot demanant l’ajut de Déu per ser capaços de dir-li les paraules escaients. Al final, vàrem pagar fins i tot la fiança per fer-lo sortir».
Un grup de joves de Buea, al Camerun Sud-occidental, va organitzar una recollida de fons per ajudar els desplaçats interns a causa de la guerra. Van visitar un home que havia perdut un braç mentre fugia. Conviure amb aquesta discapacitat havia esdevingut per a ell un gran repte, ja que els seus costums havien hagut de canviar de manera dràstica. «Ens ha dit que la nostra visita li havia infós esperança, joia i confiança. Havia sentit l’amor de Déu a través nostre», explicava la Regina. I la Màrita afegia: «Després d’aquesta experiència, estic ben convençuda que no hi ha res que sigui petit si es fa amb amor. No cal res més: l’amor ho somou tot. Provem-ho!».
a cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
