Paraula de Vida / Novembre 2023
Veure vídeo:
«Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor» (1Te 5,5)
La llum sempre ha simbolitzat la vida. Cada dia esperem l’alba com a missatgera d’un nou inici.
El tema de la llum ha estat present a la història dels pobles i en les religions antigues. La tradició jueva celebra la Festa de les Llums, la Hanukkà, que recorda la nova consagració del temple de Jerusalem i el seu alliberament dels cultes pagans. Els musulmans encenen espelmes el dia del naixement del profeta Muhàmmad, Màwlid an-Nabí en àrab o Mevlid Kandili en turc. La Divali, també anomenada Festa de la Llum, d’origen hindú, se celebra també en les altres religions de l’Índia per representar la victòria del bé sobre el mal. Per als cristians, Jesucrist és la Llum que il·lumina la foscor del món.
Per tant, la llum és una realitat carregada d’un gran simbolisme. Representa una presència d’allò que és diví, un do per a la humanitat i per a la terra.
«Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor»
Però quines són les característiques del fills del dia? Una d’elles és “no pertànyer a la nit ni a la foscor”. La renúncia a l’ensopiment i a l’apatia es troba implícita en la decisió de restar en vetlla. És una elecció que prové de l’amor per viure el temps amb plenitud.
Per tant, la invitació apressant que l’apòstol adreça a la comunitat de Tessalònica és la de vetllar plegats, renunciant a tota mena de mandra i d’indiferència. En un temps en què la humanitat necessita de manera especial la llum, els qui no pertanyen a la nit tenen el deure d’il·luminar les relacions entre les persones, en una donació continuada per fer visible la presència del Ressuscitat amb fe, amor i esperança, com diu Pau (cf. 1 Te 5,8).
I també cal cultivar una relació més estreta i autèntica amb Déu, aprofundint dins nostre, trobant moments de diàleg amb Ell a través de la pregària i posant en pràctica la seva Paraula, que és justament allò que fa resplendir aquesta llum.
«Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor»
També pot passar que ens acostumem a viure en la foscor del nostre cor o ens acontentem amb llums artificials, amb les promeses de felicitat del món; però Déu ens crida tothora a fer resplendir la seva Llum dins nostre i a saber mirar les persones i els esdeveniments amb atenció per captar-hi esclats de llum.
Cal que ens esforcem a escollir el que ens fa renéixer, allò que ens fa passar de la foscor a la llum. Els cristians no podem defugir el món, amagar-nos o considerar la religió com un afer privat. Vivim en societat perquè tenim una responsabilitat, una missió envers els altres: ser llum que il·lumina. A tots nosaltres se’ns encomana aquesta tasca, i si no l’acomplim, la nostra inutilitat és com la de la sal que ha perdut la salabror o com la d’un llum que s’ha apagat. El nostre deure com a cristians és deixar passar la llum que viu en nosaltres, ser un signe d’aquesta presència de Déu entre les persones.
«Tots sou fills de la llum i del dia: no pertanyem a la nit ni a la foscor»
Déu és llum i el trobaran els qui el cerquen amb cor sincer. Passi el que passi, mai no ens podran separar del seu amor, perquè som fills seus. Si tenim aquesta certesa, no ens sorprendran ni aclapararan esdeveniments que ens podrien trasbalsar.
El terratrèmol d’enguany a Turquia i Síria, que ha provocat més de 50.000 víctimes, va sacsejar i capgirar la vida de milions de persones. Els qui han sobreviscut a la catàstrofe, amb comunitats senceres de la regió i d’altres països, han estat sovint punts esperançadors de llum perquè s’han posat a treballar per dur ajut immediat i donar consol als qui han perdut éssers estimats, la casa o tot.
Les tenebres no podran mai vèncer els qui trien viure en la llum i en són portadors. Per a nosaltres cristians, això significa viure amb Jesús enmig nostre, presència que obre noves escletxes de vida, que ens manté en l’esperança i fa possible que continuem fem estada en l’amor de Déu.
a cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
