Paraula de Vida de Juny 2024
Veure vídeo:
«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com» (Mc 4, 26-27).
El Regne de Déu és el cor del missatge de Jesús sobre el qual l’Evangeli de Marc vol donar la bona notícia. Aquí és anunciat mitjançant una breu paràbola, amb la imatge de la llavor que, un cop sembrada a la terra, deixa anar la seva força vital i dona fruit.
Però, què és el Regne de Déu per a nosaltres avui? Què té en comú amb la nostra història personal i col·lectiva, constantment suspesa entre expectatives i desil·lusions? Si aquest ja ha estat sembrat, per què no veiem els seus fruits de pau, seguretat i felicitat?
«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com».
Aquesta Paraula ens comunica la confiança total de Jesús en el designi que Déu té sobre la humanitat. Per Jesús, que va venir a la terra per a dur-lo al seu triomf, aquest Regne ja està present en el món, i el seu acompliment, que posarà fi a la història, ja està assegurat. L’Església és la comunitat dels qui creuen en aquest Regne, i n’és alhora el seu començament.
A tots els qui l’acullen, els confia la tasca de preparar el terreny per rebre el do de Déu i mantenir ferma l’esperança en el seu amor.
De fet, no hi ha cap esforç humà, intent ascètic, estudi o investigació intel·lectual, que ens pugui ajudar a entrar en el Regne de Déu. És el mateix Déu qui surt a trobar-nos, qui es revela amb la seva llum o ens toca amb la seva gràcia.
I no hi ha cap mèrit del qual ens puguem vanagloriar o que tingui una base tan sòlida com per merèixer un do tan gran de Déu. I ens l’ofereix de franc.
«Amb el Regne de Déu passa com quan un home sembra la llavor a la terra: tant si dorm com si està despert, de nit i de dia, la llavor germina i creix, sense que ell sàpiga com».
Sembrar la llavor: no voler quedar-se-la per a un mateix, sinó sembrar-la amb abundància i confiança. “De nit i de dia” el Regne creix silenciosament, fins i tot en la foscor de les nostres nits.
També podem demanar cada dia: “Vingui el teu Regne”.
La llavor no requereix un treball continu de supervisió per part del pagès, sinó més aviat la capacitat d’esperar, amb paciència, que la natura faci el seu curs.
Aquesta Paraula de vida ens esperona a confiar en la força de l’amor, que dona fruit al seu temps. Ens ensenya l’art d’acompanyar amb paciència allò que pot créixer per si sol, sense neguitejar-se pels resultats; ens fa lliures per acollir l’altre en el moment present, valorar el seu potencial i respectar el seu ritme.
En aquest sentit ens pot servir el testimoni d’uns pares que van haver d’aconsellar el seu fill en una situació difícil. Un mes abans del casament, el seu fill els truca alarmat per dir-los que la seva promesa es torna a drogar. Els demana consell per saber què ha de fer. No és fàcil respondre. L’oportunitat és a les seves mans per convèncer-lo que la deixi, però no els sembla un bon camí. Li suggereixen que miri bé en el seu cor. Després d’un llarg silenci el fill respon: “Crec que encara puc estimar-la una mica més”.
Un cop casats aconsegueixen trobar un excel·lent centre de recuperació amb suport ambulatori extern. Passen catorze llargs mesos durant els quals ella aconsegueix mantenir la seva promesa de “no més drogues”. És un llarg camí per a tothom, però l’amor evangèlic que procuren tenir entre tots dos -a vegades entre llàgrimes- els dona la força d’estimar el seu fill en aquesta delicada situació. Un amor que també l’ajuda a ell a entendre com estimar la seva dona.
A cura dels Serveis Generals del Moviment dels Focolars
