Paraula de Vida d’Octubre 2024
Veure vídeo:
«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots» (Mc 10, 43-44)
Per tercera vegada, de camí cap a Jerusalem, Jesús prepara els seus deixebles per al dramàtic esdeveniment de la seva passió i mort; però justament els qui l’han seguit de més a prop, es mostren incapaços de comprendre-ho.
Ben al contrari, entre els mateixos apòstols es desencadena un conflicte: Jaume i Joan demanen ocupar llocs d’honor “a la seva glòria” (cf. Mc 10, 37). En sentir-ho, els altres deu s’indignen, protesten i el grup queda dividit.
Llavors Jesús, amb paciència, els fa venir a prop seu i els revela una vegada més la desconcertant novetat del seu anunci.
«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots»
En aquesta frase de l’Evangeli de Marc hi ha un crescendo en la imatge del servent-esclau. Jesús ens guia des de l’actitud de simple disponibilitat en un grup limitat i segur, fins a una altra de dedicació plena a tots els altres, sense excepcions.
Una proposta radicalment alternativa i que va a contracorrent respecte a la concepció humana de l’autoritat i del govern, que potser fascinava els mateixos apòstols i ens contagia també a nosaltres. ¿No és aquest el secret de l’amor cristià?
Hi ha una paraula de l’Evangeli que no és prou subratllada per nosaltres cristians: servir. Ens sembla antiquada, impròpia de la dignitat de la persona que dona i rep. En canvi, l’Evangeli és tot aquí, perquè és amor. I estimar significa servir. Jesús no ha vingut a manar sinó a servir. Servir i fer-ho recíprocament és cristià, i qui ho practica amb senzillesa –i tothom ho pot fer– ja ho ha fet tot; i és un tot que no es queda només en això, sinó que, perquè és un cristianisme viu, s’estén com un incendi.
«Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots»
La trobada amb Jesús en la seva Paraula ens obre els ulls, com els obrí al cec Bartimeu en els versets que segueixen (cf. Mc 10, 46-52): ens allibera de l’estretor dels nostres esquemes, ens fa contemplar els horitzons de Déu mateix, el seu projecte d’un cel nou i una terra nova (cf. 2 Pe 3, 13).
Ell, el Senyor que renta els peus (cf. Jn 13,14), contradiu amb el seu exemple la rigidesa dels rols de servei que les nostres comunitats civils, i potser de vegades també religioses, reserven sovint a categories de persones socialment fràgils.
El servei cristià, doncs, és imitar l’exemple de Jesús, aprendre d’Ell un nou estil de sociabilitat: fer-se proïsme de tota persona, en qualsevol condició humana, social o cultural, fins al fons.
Com suggereix Giovanni Anziani, pastor metodista de l’Església Valdesa, “acceptant de tornar a posar la nostra confiança i la nostra esperança en el Senyor, que és servidor de molts, la Paraula de Déu ens demana actuar, en el nostre món i enmig de totes les seves contradiccions, com a agents de pau i de justícia, com a constructors de ponts per a la reconciliació entre els pobles”.
Així ho ha viscut Igino Giordani, escriptor, periodista, polític i pare de família, en un moment polític marcat a Itàlia per la dictadura feixista. Per expressar la seva experiència escriu: “La política és –en el sentit cristià més digne– una serventa i no ha de convertir-se en una mestressa: no s’ha de manifestar com a abús ni com a domini, ni tampoc com a dogma ideològic. La seva funció i la seva dignitat rauen en el fet de ser servei social, amor en pràctica: la forma més alta d’amor vers el propi poble”.
Amb el testimoni de la seva pròpia vida, Jesús proposa una elecció ben conscient i lliure: no viure tancats en nosaltres mateixos i els nostres interessos, sinó viure pels altres, compartint els seus sentiments, les seves càrregues i les seves alegries.
Tots tenim petites o grans responsabilitats i espais d’autoritat: en el camp polític i social, però també en la família, l’escola, la comunitat de fe. Aprofitem els nostres “llocs d’honor” per posar-nos al servei del bé comú, construint relacions humanes justes i solidàries.
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
