Senyals que porten a Déu

Us proposem la lectura pausada del que el nostre bisbe, fra Octavi Vilà, digué en ocasió de la festa major de Calella i de la benedicció de la nova campana major Santa Maria.

Avui quan recordem l’origen de la vostra comunitat posada sota la protecció de Santa Maria i de sant Nicolau, avui quan recordem el dia que es va traslladar solemnement en processó l’Eucaristia des de Pineda de Mar fins aquí a Calella; celebrem la benedicció de la nova campana major d’aquest temple. Aquí s’hi reuneix una comunitat, una comunitat que escolta la Paraula de Déu i participa del misteri de l’Eucaristia; una comunitat que es reuneix en nom de Crist i que per aquest motiu ha de fer present a Crist enmig dels qui conviuen amb nosaltres.

Déu no fa accepció de persones i si Ell no en fa, nosaltres tampoc. Ens ho diu sant Pau: «Des d’ara ja no hi ha grec ni jueu, circumcís ni incircumcís, bàrbar ni escita, esclau ni lliure; només hi ha el Crist, que ho és tot i és en tots.» (Col 3,11).

La fe no és per amagar-la, tampoc és per manifestar-la contra els altres; la fe l’hem de fer present amb la nostra vida i tots sabem quins són els dos grans manaments de la llei de Déu: estimar Déu i estimar els altres. De fet, és un sol manament, el de l’amor. Aquest amor és resultat de la nostra comunió amb Crist i amb els germans de comunitat i aquest amor neix, es nodreix en la taula de la Paraula i la taula de l’Eucaristia.

Avui beneïm la vostra nova campana. Les campanes són com la veu d’aquesta comunitat, una veu que es fa present a Calella, de manera insistent, marcant el ritme de la jornada com volent mostrar que a cada hora, a cada instant, Déu hi és present i que des d’aquesta parròquia vosaltres el feu present.

El feu present reunint-vos per celebrar aquí l’Eucaristia, especialment el diumenge dia del Senyor. El feu present quan us reuniu per fer catequesi amb els infants, els joves i els adults que s’acosten a Déu i davant dels quals n’heu de ser testimonis. El feu present a través de Càritas i de totes aquelles activitats que tenen per objectiu ajudar qui més ho necessita i sempre sense fer accepció de persones.

Avui donem gràcies a Déu pel do de la vostra comunitat, per la seva activitat pastoral i social. Li donem gràcies perquè aquesta parròquia vostra és un lloc de culte, on la comunitat es reuneix i s’enforteix amb els sagraments. Com aquella incipient comunitat quan el Baptista anuncià a Andreu Jesús i ell no perdé temps per anar a trobar el seu germà Simó per anunciar-li que aquell anyell de Déu del que li havia parlat Joan Baptista era el Messies.

Andreu es convertí ben aviat en evangelitzador. Sols havia passat una estona que Jesús li havia dit «vine i ho veuràs» que ell ja ho estava dient al seu germà. Sense complexos, sense fer cas de si de Natzaret podia o no podia sortir res de bo. Fiats tots en aquells senyals que Déu els posava davant dels ulls.

Sigueu vosaltres senyals que Déu posi al davant dels qui cerquen Déu, a vegades sense saber-ho, però tinguem ben present que avui també hi ha set de Déu i que són molts els assedegats i que la nostra missió és apropar-los a l’aigua viva de la fe. Aquestes campanes que marquen les hores i us convoquen a l’Eucaristia són un signe del que el Senyor ens ha confiat: anunciar l’Evangeli.

Digueu a qui us ho demani: «Veniu i ho veureu», i potser alguns vindran i veuran, i qui sap si es quedaran amb vosaltres. No fem qüestió de l’hora; ho escoltàvem aquest passat diumenge a l’Evangeli quan Jesús en la paràbola ens parlava d’aquell patró que a la fi de la jornada pagà a tots per igual. Tant se val l’hora en que el Senyor crida, l’únic important és escoltar-lo i seguir-lo.

Perquè per sentir-se cridat cal escoltar la seva Paraula i per escoltar-la cal que algú ens en parli; com Joan Baptista i com Andreu. Per poder-s’hi acostar cal una Església amb les portes obertes; les portes de l’Esperit i les portes físiques. Ho sabeu prou que n’és d’útil obrir les portes i acollir. Per acollir cal tenir les portes obertes i les portes obertes, si no acollim, de res no serveix que estiguin obertes.

Gràcies per tenir sempre obertes les portes, gràcies per acollir tanta gent que cerca, que es pregunta i que finalment troba.

Les campanes anuncien que aquí hi viu la fe una comunitat que segueix Crist, que s’alimenta de la Paraula i de l’Eucaristia, i que resultat d’això té les portes obertes, acull i acompanya cap a Crist. I Crist és l’únic que salva, l’únic que té paraules de vida eterna, l’únic que és llum per als nostres passos.

fra Octavi Vilà, bisbe de Girona

En ocasió de la benedicció de la nova campana, s’ha constituït a la Parròquia el grup dels Campaners de Calella, compost inicialment per dotze persones i obert a possibles nous membres.

A més del toc de les hores i els quarts, des de les vuit del matí a les deu del vespre, s’ha introduït diàriament el breu toc de l’Àngelus a les 12:05 i a les 22:05, per a recordar-nos, al migdia i abans del son nocturn, que tant el treball com el descans, si es duen a terme conscientment a la presència de Déu, aporten pau i harmonia, dins de nosaltres i al nostre voltant.