Paraula de Vida Setembre 2026
Veure vídeo:
«Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei» (Rm 13,10).
Podem manar a algú que estimi? Si entenem l’amor com un sentiment, és evident que és impossible! Però si l’entenem com un do de Déu, la cosa canvia.
Pau, en la seva carta als Romans, de la qual està treta la Paraula de Vida d’aquest mes, descriu precisament la relació entre la Llei i l’amor, i afirma que l’amor és el ple acompliment de la Llei. Poc abans, ens havia revelat la font d’aquest amor: «Però Déu ha donat prova de l’amor que ens té, perquè Crist va morir per nosaltres quan encara érem pecadors» (Rm 5,8). També la primera carta de Joan diu: «L’amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; Ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats» (1 Jn 4,10).
Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
Ningú no pot donar el que no té. Sant Agustí ho havia entès molt bé quan, adreçant-se directament a Déu, afirmava: «Doneu el que maneu i maneu el que vulgueu». Hem rebut el do inestimable de l’amor de Déu i estem cridats a no retenir-lo, sinó a difondre’l. De receptors de l’amor de Déu, podem esdevenir-ne transmissors; d’éssers estimats, podem convertir-nos en persones que estimen, participant així de la vida mateixa del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant: l’Amant, l’Estimat i l’Amor.
No tenim cap altre deute amb ningú, ens assegura Pau, fora d’aquest amor mutu, perquè qui estima els altres ha acomplert plenament la Llei (cf. Rm 13,8).
Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
El veritable amor al proïsme no fa cap mal. I per tant, ens fa viure tots els manaments de Déu, sense excepció, ja que el seu objectiu principal és ajudar-nos a evitar que, tant nosaltres mateixos com els nostres germans i germanes, puguem caure en qualsevol forma de mal.
Els manaments de la Llei, entesos d’aquesta manera, esdevenen, més que una imposició, un do de l’amor de Déu. No constrenyen el nostre amor, sinó que l’alliberen en tota la seva plenitud.
Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
Per arribar a aquest «acompliment ple», el primer pas per estimar el nostre proïsme és no fer-li mal. Però tot seguit, hem de ser creatius en l’amor: «No n’hi ha prou de no fer mal al nostre proïsme –ens recordava el papa Francesc–; hem d’escollir fer el bé, aprofitant les oportunitats per donar un bon testimoni que som deixebles de Jesús».
Com podem viure, doncs, aquesta Paraula de Vida? Tornem a posar l’amor al centre de la nostra vida. Estimem els altres concretament com Jesús els estimaria: Ell és la plenitud de l’amor, completament lliurat a Déu i a la humanitat. És d’Ell que en podem aprendre la màxima mesura de l’amor.
Qui estima, no fa cap mal als altres. L’amor és la plenitud de la Llei.
Doris, una jove escocesa, ens explica: «Durant les nostres visites periòdiques a una casa d’acollida per a persones sense llar, entro en un món molt diferent del meu. Sé que el que compta no és el que jo pugui sentir, sinó estimar. Un dia, un home amb una profunda tristor a la cara em va confiar que se sentia amb ganes d’acabar amb tot, i que desitjava morir. Jo simplement el vaig escoltar; després vam compartir un entrepà i un cafè. I vaig comprendre que escoltar i estar present ja era una manera de mostrar-li estimació. Quan va arribar l’hora d’anar-nos-en, em va abraçar ben fort, va somriure’m i em va dir que el que estàvem fent era molt important, no tan sols per a ell, sinó per a tots els qui eren allà. Vaig sentir l’immens poder de l’amor. No li vaig arreglar la vida, però el seu agraïment m’alegrà de tot cor, perquè vaig poder comprovar que res del que es fa per amor no és insignificant».
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
