Comiat del Dr. Prat del Consell Parroquial

Després de 10 anys al Consell Pastoral, el Dr. Ramon M. Prat, membre més ancià del Consell, amb 90 anys, ens vol compartir un escrit en el qual, explicant una mica la seva trajectòria personal, s’acomiada del Consell i encoratja tots els parroquians a continuar un projecte compartit de testimoni i vivència cristiana.

Després de 10 anys com a membre del Consell Parroquial, ha arribat l’hora de deixar pas a altres persones més joves. Si em preguntessin què he intentat viure aquests anys i durant tota la meva vida, ho resumiria dient: he tractat de ser una bona persona.
Direu que és un atreviment per part meva esgrimir un argument tant agosarat per justificar el que he intentat fer a la vida. Jo crec en la Providència, i si ressegueixo la meva trajectòria vital, hi reconec la seva acció a tort i a dret.
Decidir ser metge ja va ser una bona opció per mirar de ser bona persona, ja que els malats i els seus sofriments m’han donat moltes oportunitats per intentar ser-ho. No sempre ho he aconseguit del tot, però com deia santa Teresa de Jesús, Déu ha proveït i ha suplert on jo no he pogut o sabut arribar.
La Providència em donà un altre senyal que pensava en mi quan vaig conèixer la Trini, la meva esposa. Junts també hem intentat ser bones persones i ens hi hem ajudat.
Als anys cinquanta, fou providencial també que baixés d’un cotxe abans del previst, tot i que això no estava en programa. Pocs minuts després, els qui continuaren el viatge foren metrallats a Barcelona i dissortadament moriren…
En un cert moment, vaig ser nomenat president de la nova Creu Roja de Calella i vàrem aconseguir donar servei a totes hores amb l’ambulància. O quan vaig entrar a formar part del Club Rotary, vàrem poder ajudar, encara que fos modestament, en diferents indrets del món.
Quan l’assemblea parroquial m´elegí per entrar al Consell Parroquial, una vegada més la Providència era darrere de la nova tasca que assumiria com a secretari del Consell.
Si em pregunto si he fet res de profit en totes aquestes oportunitats que se m’han donat, sincerament em temo que hauria pogut fer probablement molt més.
En qualsevol cas, em queda encoratjar-me i encoratjar-vos a tots de seguir el camí que ens mostra Jesús especialment a l‘Evangeli segons sant Joan. Que l’amor sigui sempre la nostra ensenya!
Ramon M. Prat, metge


També us pot interessar...