Paraula de Vida Juny 2026

Veure vídeo:

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (…) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc (Mt  10, 7-8).

En aquest capítol de l’Evangeli de Mateu, els apòstols acaben de ser escollits per Jesús, que els crida pel seu nom, i els atorga poders especials sobre els esperits impurs per expulsar-los i el do de guarir tota malaltia o dolència. Jesús els dóna instruccions sobre on i com dur a terme la seva missió inicial. El missatge que han de proclamar és clar: «El Regne del cel és a prop» ( Mt 10,7).

La indicació de predicar pel camí el missatge encomanat subratlla, d’una banda, que el veritable deixeble és sobretot un predicador de la proximitat, i de l’altra, que la manera de caminar junts ha de ser ja anunci. De fet, a l’Evangeli de Joan, després del lliurament del manament nou, Jesús afirma: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres” (Jn 13,35). És a dir, si ens estimem els uns als altres.

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. (…) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

El “Regne del Cel” és el cor del missatge de Jesús. L’expressió afí «Regne de Déu» s’utilitza en l’Antic Testament per indicar la senyoria, el govern i l’acció salvadora de Déu sobre la història humana. Ell és el sobirà del món, i especialment del poble d’Israel, que espera un descendent del rei David per restablir el paper d’Israel entre els pobles. En el Nou Testament, Jesús mateix és presentat com a descendent de David i, per tant, com a rei. A diferència d’un regne temporal, el «Regne del Cel» és un regne de pau i justícia, on els pobres són tinguts en compte, on es realitza el perdó i la reconciliació, i que portarà vida i llum a totes les nacions. És, doncs, un regne que ja ha començat en el món i en el cor de les persones, però que s’acomplirà plenament amb el retorn de Jesús.

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop”. […] De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

Jesús anuncia que el Regne és a prop en el temps, imminent. A partir de  les paràboles,  com aquella de la llavor de mostassa o la del llevat que fa créixer tota la massa, entenem que el Regne actua de manera misteriosa i humil però tenaç al llarg del temps. «A prop» també té un sentit espacial. Quan els deixebles, que porten la presència de l’Esperit de Jesús, s’acosten caminant, s’acosta el Regne de Déu, i quan a l’Evangeli de Marc Jesús diu al mestre de la Llei: No ets pas lluny del Regne de Déu» (Mc 12,34), és probable que no tan sols volgués dir «ja has començat a entendre» sinó també “no ets lluny de mi».

Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.” (…) De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.

“De franc” tradueix un terme que en grec original significa “com a regal”. Això fa palès que el que els apòstols han rebut no els ha estat donat perquè s’ho mereixin. La font és la generositat de Déu i el fet que han estat escollits per a una missió particular.

El Regne de Déu, doncs, ha de ser acollit. És un regal que Déu ens fa. De fet, no hi ha cap esforç humà, cap intent ascètic, cap estudi o recerca intel·lectual, que ens pugui fer entrar en el Regne de Déu. És Déu mateix qui ve a trobar-nos, qui es revela amb la seva llum i ens toca amb la seva gràcia. I no hi ha cap mèrit del qual puguem vantar-nos o pel qual puguem creure que tenim dret a un do així de Déu. El Regne se’ns dona gratuïtament.

Tot acollint aquest do, doncs, som cridats també avui a continuar la tasca que Jesús va encomanar als apòstols de proclamar amb la paraula i amb els fets la proximitat del Regne, de proclamar junts a tot ésser humà un missatge d’esperança: “En aquest món tan afligit i incert, Déu t’estima immensament. Déu ens estima tots immensament”.

A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars