Paraula de Vida Gener 2026
Veure vídeo:
“Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut” (Ef 4,4).
Durant la Setmana de pregària per la unitat dels cristians, som convidats a centrar la nostra atenció en un tema concret, extret de la carta de Pau als Efesis. En les anomenades cartes de la presó, Pau s’adreça als seus destinataris exhortant-los a donar un testimoni creïble de la seva fe a través de la unitat, fonamentada en una sola fe, un sol Esperit i una sola esperança. Només així podem donar testimoni de Crist com a cos.
“Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut”.
Pau ens crida a l’esperança. Però, què és l’esperança i per què som convidats a viure-la? És un brot, un do i alhora una tasca, una missió, que tenim el deure de protegir, de conrear i de fer fructificar per al bé de tothom.
L’esperança cristiana ens convida a situar-nos a la cresta de la carena, en aquella frontera on la nostra vocació ens exigeix triar, cada dia i a cada moment, ser fidels a la fidelitat de Déu envers nosaltres.
Per als cristians, la nostra vocació, la nostra crida, no és només una qüestió entre l’individu i Déu, sinó que és una convocatòria: és a dir, ser cridats junts. És la crida a la unitat entre tots els qui estem compromesos a viure l’Evangeli. En els discursos i escrits de Chiara Lubich trobem sovint referències explícites a la unitat, un aspecte central de la seva espiritualitat: és el fruit de la presència de Jesús enmig nostre. I aquesta presència és font d’una felicitat profunda.
“Si la unitat és tan important per als cristians, se’n desprèn que res no s’oposa tant a la seva vocació com no viure-la. I pequem contra la unitat cada vegada que cedim a la temptació, sovint recurrent, de l’individualisme, que ens empeny a fer les coses pel nostre compte, a guiar-nos pel nostre propi criteri, per l’interès personal o pel prestigi, ignorant o fins i tot menyspreant els altres, les seves necessitats i els seus drets”.
“Un sol cos i un sol Esperit, com és també una de sola l’esperança que us dona la vocació que heu rebut”.
A Guatemala, el diàleg entre membres de diferents Esglésies cristianes és molt actiu. Ramiro ens escriu:
“Juntament amb un grup de persones de diverses Esglésies, vam preparar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians. El programa incloïa un festival artístic preparat amb joves i diverses celebracions en diferents esglésies. La Conferència Episcopa ens va demanar que donéssim continuïtat a aquesta experiència, preparant també un espai d’intercanvi amb un grup de bisbes catòlics i amb persones de diverses Esglésies provinents de tot Amèrica, reunits en una trobada convocada en ocasió de l’aniversari dels 1700 anys del Concili de Nicea. Més enllà d’aquestes activitats, experimentem una unitat molt forta entre tots nosaltres i els fruits que genera: germanor, alegria i pau”.
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
