Paraula de Vida de Juliol 2024
Veure vídeo:
«El Senyor és el meu pastor: no em manca res» (Sal 23,1).
El Salm 23 és un dels més coneguts i estimats. Es tracta d’un càntic de confiança que té alhora el caràcter de professió de fe joiosa. El qui prega ho fa com a membre del poble d’Israel, al qual el Senyor va prometre, per mitjà dels profetes, que seria el seu Pastor. L’autor proclama la seva felicitat en saber-se protegit al Temple, un lloc de refugi i de gràcia. I, amb la seva experiència, també vol encoratjar els altres a confiar en la presència del Senyor.
«El Senyor és el meu pastor: no em manca res».
La imatge del pastor i del ramat és molt preuada en tota la literatura bíblica. Per comprendre-la bé hem d’imaginar-nos els deserts erms i rocosos del Pròxim Orient. El pastor guia el seu ramat, que es deixa conduir dòcilment perquè sense ell es perdria i moriria. Les ovelles han d’aprendre a confiar en el pastor escoltant la seva veu. Ell és sobretot el seu company constant de viatge.
«El Senyor és el meu pastor: no em manca res».
Aquest salm ens convida a reforçar la nostra íntima relació amb Déu i a experimentar el seu amor. Algú podria preguntar-se com és que l’autor pot arribar a dir “no em manca res”? La nostra experiència quotidiana mai no està exempta de problemes ni de reptes de tota mena: de salut, familiars, de treball, etc., sense oblidar els immensos patiments que viuen avui tants germans i germanes nostres a causa de les guerres, les migracions, la violència o com a conseqüència del canvi climàtic.
«El Senyor és el meu pastor: no em manca res».
Potser la clau de lectura està en el verset que diu “perquè us tinc vora meu”. Es tracta de la certesa en l’amor d’un Déu que ens acompanya sempre i ens fa viure la nostra existència d’una manera diferent. Una cosa és saber que podem recórrer a un Ésser que existeix, que té pietat de nosaltres, que ha pagat pels nostres pecats, i una altra és viure i sentir-se al centre de la predilecció de Déu, cosa que esvaeix tota por que bloqueja, tota solitud, tot sentiment d’orfenesa, tota incertesa. La persona se sap estimada, creu amb tot el seu ésser en aquest amor. S’hi abandona confiadament i el vol seguir. Les circumstàncies de la vida, tristes o joioses, resulten il·luminades per una raó amorosa que les ha volgudes o permeses totes elles.
«El Senyor és el meu pastor: no em manca res».
Però qui va portar al seu acompliment aquesta bellíssima profecia va ser Jesús, el qual, a l’Evangeli de Joan, no dubta a definir-se com el “bon pastor”. La relació amb aquest pastor es caracteritza per un vincle personal i íntim: “Jo soc el bon pastor, i conec les meves ovelles i elles em coneixen a mi”. Ell les condueix a les pastures de la seva Paraula, que és vida, especialment la Paraula que conté el missatge expressat en el “manament nou”, el qual, si es viu, fa visible la presència del Ressuscitat a la comunitat aplegada en el seu nom, en el seu amor.
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
