Dijous Sant, la Cena del Senyor

Dijous Sant a les vuit del vespre commemorem la celebració del darrer sopar de Jesús amb els seus deixebles, en la que els deixà, i també a nosaltres, com a testament, l’Eucaristia i el manament de l’Amor. Era el primer dia de la Pasqua jueva, festa solemne en la que els hebreus recordaven la seva sortida d’Egipte sota la tutela de Moisès i del seu començament del seu èxode cap a la terra promesa, Canaan (Palestina). Tal com per als deixebles, també avui per a nosaltres pot esdevenir un nou començament, deixant enrere, fent el nostre propi èxode, i marxar de tot allò que ja no ens cal, cap a una manera nova de viure. Una manera nova de viure en veure i tractar el proïsme, tant el més proper com el desconegut, en clau d’estima, de germà, de fill d’un mateix pare/mare que el nostre.

Abans de començar a sopar, era comú rentar-se els peus, per la pols del camí, cosa que feien els servents de les cases. Aquella nit, Jesús mateix ho va voler fer, donant a entendre que també ell era servent. Deixem-nos rentar per Ell i rentem també nosaltres, servim. Simbòlicament també farem present a la nostra celebració aquest moment del lavatori de peus, que el nostre mossèn realitzarà a dotze persones, representant els dotze deixebles.

Amb Dijous Sant comença el Tridu Pasqual: la Passió, la Mort i la Resurrecció. La Passió, el camí de l’apassionada entrega,  ja comença amb aquest sopar. Després de mostrar-se humil com un servent, l’anuncia en repartir el pa i el vi, que seran el seu cos i la seva sang. I deixa entreveure ja la traïció i la negació que reberà per part de Judas Iscariot i Pere, serà un camí de patiment i dolor.

Després d’aquest sopar, dit la Cena del Senyor, estem convidats a recollir-nos en ad-oració a la capella del Santíssim, l’estona que volguem, serà oberta fins a mitjanit.

Sentiu-vos convidats!

Comparteix

També us pot interessar...