Paraula de Vida Juny 2025
Veure vídeo:
«Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Lc 9,13)
Som en un lloc solitari prop de Betsaida, a Galilea. Jesús està parlant del Regne de Déu a una multitud. El Mestre hi havia anat amb els apòstols per fer-los descansar després de la llarga missió per aquella regió, en la qual havien predicat la conversió «anunciant la bona nova i curant pertot arreu» (Lc 9,6). Cansats, però amb el cor ple, explicaven el que havien viscut.
Tanmateix, molta gent, en saber-ho, els segueix. Jesús els acull a tots: escolta, parla, guareix. La gentada s’acreix. S’acosta la nit i la gana es fa sentir. Els apòstols comencen a amoïnar-se i proposen al mestre una solució lògica i realista: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les masies del voltant per trobar allotjament i menjar» (Lc 9,12). En aquest punt, els sembla que Jesús ja havia fet prou. Però Ell els respon:
«Doneu-los menjar vosaltres mateixos»
Els Dotze queden desconcertats. És impensable: només tenen cinc pans i dos peixos per a alguns milers de persones; no és possible trobar el que manca a la petita ciutat de Betsaida ni tenen tampoc els diners que caldrien per a una despesa així.
Jesús els vol obrir els ulls. Les necessitats i els problemes de les persones li interessen i està disposat a donar-hi una solució. I ho fa des de la realitat i valorant el que hi ha. És veritat que el que tenen és poc, però els encomana una missió: ser instruments de la misericòrdia de Déu que pensa als seus fills. El Pare intervé, però “li cal” la col·laboració dels deixebles.
Perquè es produeixi el miracle, “cal” la nostra iniciativa i la nostra fe, la qual així s’enforteix.
«Doneu-los menjar vosaltres mateixos»
Per tant, Jesús respon a l’objecció dels apòstols fent-se càrrec de la situació, però els demana que facin la seva part, encara que sigui petita. No la rebutja. No els resol el problema. El miracle es produeix, però demana la seva participació amb tot el que tenen i tot el que han pogut recollir, posat a disposició de Jesús per a tots. Això implica algun sacrifici i confiança en Ell.
El Mestre parteix del que succeeix per ensenyar-nos a tenir cura, junts, els uns dels altres. Davant les necessitats dels altres, no hi valen excuses (“no és cosa nostra”, “no puc fer-hi res”, “s’han d’espavilar com ho fem tots”). A la societat que Déu ha pensat, hi són benaurats els qui donen de menjar als qui tenen fam, vesteixen els pobres, visiten qui en té necessitat (cf. Mt 25,35-40).
«Doneu-los menjar vosaltres mateixos»
La narració d’aquest episodi recorda la imatge del banquet descrita al llibre d’Isaïes, que Déu mateix ofereix a tots els pobles, quan Ell «eixugarà totes les llàgrimes» (Is 25, 8). Jesús els fa seure en grups de cinquanta com en les grans ocasions. Com a Fill, es comporta com el Pare i això subratlla la seva divinitat.
Ell mateix ho donarà tot, fins a fer-se aliment per a nosaltres, en l’Eucaristia, el nou banquet de la comunió.
Davant de les moltes necessitats que van sorgir durant la pandèmia de la Covid-19, la comunitat dels Focolars de Barcelona va crear un grup, a través de les xarxes socials, en el qual es posaven en comú les necessitats i es compartien béns i recursos. I era impressionant veure com circulaven mobles, menjar, medecines, electrodomèstics… Perquè “sols podem fer ben poc”, diuen, “però junts podem fer molt”. Encara avui la iniciativa Fent família ajuda a fer possible que, així com passava a les primeres comunitats cristianes, ningú d’entre ells visqui en la indigència (cf. Ac 4, 34).
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
