Paraula de Vida / Desembre 2023
Veure vídeo:
«Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist» (1Te 5,16-18)
Pau escriu als tessalonicencs quan encara vivien molts dels contemporanis de Jesús que l’havien vist i escoltat, que havien estat testimonis de la tragèdia de la seva mort, de l’estupefacció de la seva resurrecció i després de la seva ascensió. Reconeixien la petjada deixada per Jesús i esperaven el seu retorn imminent. Pau estimava la comunitat de Tessalònica, exemplar per la vida, el testimoni i els fruits, i els escriu aquesta carta, demanant-los que la llegeixin a tothom (5,27). Hi indica algunes recomanacions perquè continuïn essent “imitadors nostres i del Senyor” (1,6), que resumeix així:
«Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist»
El fil conductor d’aquestes exigents exhortacions no és solament què espera Déu de nosaltres, sinó quan: sense interrupcions, sempre, contínuament.
Però, es pot exigir l’alegria? Tots hem experimentat com la vida ens sorprèn amb problemes i preocupacions, amb patiments i angoixes, i com d’àrida i inhòspita pot mostrar-se sovint la realitat social. Malgrat això, per a Pau hi ha una raó que pot fer sempre possible “aquesta alegria” de què parla. Ell parla als cristians i els recomana que es prenguin seriosament la vida cristiana perquè Jesús pugui viure en ells amb la plenitud promesa després de la resurrecció. De vegades, podem fer-ne l’experiència: Ell viu en qui estima i qualsevol pot endinsar-se en la via de l’amor amb el deseiximent d’un mateix, l’amor gratuït envers els altres, acollint el suport dels amics, mantenint encesa la confiança que l’amor ho venç tot.
«Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist»
El diàleg amb fidels d’altres religions i amb persones de diverses conviccions fa comprendre encara més íntimament que pregar és una acció profundament humana. La pregària construeix la persona, l’enlaira.
I com és possible pregar tothora? “No n’hi ha prou –escriu el teòleg ortodox Evdokimov- amb fer pregària, seguir unes regles, uns costums; cal esdevenir pregària, ser pregària encarnada, fer de la pròpia vida una litúrgia, pregar amb les coses més quotidianes”. I Chiara Lubich subratlla que “es pot estimar Déu com a fills, amb el cor ple per l’Esperit Sant d’amor i de confiança en el Pare; una confiança que porta a parlar sovint amb Ell, a explicar-li les nostres coses, els nostres propòsits i els nostres projectes”.
A més a més, hi ha una manera accessible a tots per pregar sempre: aturar-se abans de cada acció i centrar bé la intenció amb un “per Tu”. És una pràctica senzilla que transforma des de dins les nostres activitats i tota la nostra vida en una pregària contínua.
«Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist»
Donar gràcies per tot. És l’actitud que brolla lliure i sincera de l’amor agraït vers Aquell que, silenciosament, sosté i acompanya les persones, els pobles, la història i el cosmos. I amb reconeixença vers els qui caminen amb nosaltres, reconeixença que ens fa conscients de no ser autosuficients.
Estar contents, pregar i donar gràcies: tres accions que ens apropen a ser com Déu ens veu i ens vol, i que enriqueixen la nostra relació amb Ell. En la confiança que “el mateix Déu de la pau ens santifiqui plenament“ (1Te 5,23).
D’aquesta manera, ens prepararem a viure l’alegria del Nadal tot fent una mica millor el món, tot escampant pau al cor, a casa, a la feina, als carrers. Avui no hi ha res més necessari i urgent.
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
