Paraula de Vida d’Abril 2025
Veure vídeo:
Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? (Is 43,19)
L’exili de Babilònia i la destrucció del temple de Jerusalem havien provocat un trauma col·lectiu en el poble d’Israel i li havien fet plantejar-se una qüestió teològica: Déu està encara amb nosaltres o ens ha abandonat? La finalitat d’aquesta part del llibre d’Isaïes és la d’ajudar el poble a entendre el que Déu està duent a terme, a confiar en Ell i així poder tornar a la pròpia terra. I és justament en l’experiència de l’exili on el rostre de Déu creador i salvador es revela.
Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?
Isaïes recorda l’amor fidel de Déu pel seu poble. La Seva fidelitat es manté constant fins i tot durant el període dramàtic de l’exili. Encara que les promeses fetes a Abraham semblen inassolibles i el pacte de l’Aliança passa per moments crítics, el poble d’Israel continua essent un espai històric especialment privilegiat de la presència de Déu.
Aquest llibre profètic aborda preguntes existencials, fonamentals no tan sols per a aquell temps: ¿qui controla els esdeveniments i el significat de la història? Aquesta pregunta es pot fer també a títol personal: ¿qui mena el destí de la meva vida? ¿Quin és el sentit del que estic vivint i del que he viscut?
Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?
Déu actua en la vida de cadascú, constantment, fent “coses noves”. Si sovint no ens n’adonem o no som capaços de entendre’n el significat i l’abast, és perquè encara són brots o perquè no estem a punt per entendre el que Ell fa. Distrets com estem per tot allò que ens passa, pels molts maldecaps que ens amoïnen, per pensaments que ens destorben, potser no ens aturem prou a observar aquests brots que són una evidència de la Seva presència. Ell no ens ha deixat mai i crea i recrea contínuament la nostra vida.
Nosaltres som la “cosa nova”, la “nova creació” que Déu ha generat. No mirem més al passat tot enyorant les coses bones que ens han passat o tot plorant els nostres errors: creguem del tot en l’acció de Déu que pot continuar realitzant coses noves.
Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu?
Amb els qui comparteixen el nostre camí vital, la nostra comunitat, els amics, els companys de feina, mirem de treballar, de compartir i de no perdre la confiança que les coses poden canviar a millor.
El 2025 és un any especial perquè la data de la Pasqua ortodoxa coincideix amb la de les altres denominacions cristianes. Que aquest esdeveniment, la festa de la Pasqua comuna, pugui ser un signe de la voluntat de les Esglésies de continuar dialogant incansablement per afrontar tots junts els reptes de la humanitat d’avui i promoure accions comunes.
Preparem-nos, doncs, a viure el període pasqual amb joia plena, fe i esperança. De la mateixa manera que Crist ha ressuscitat, també nosaltres, després d’haver travessat els nostres deserts, deixem-nos acompanyar en aquest viatge per Aquell que guia la història i la nostra vida.
A cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
