Paraula de Vida Juny 2023
Veure vídeo:
“Estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres” (2Co 13,11).
L’apòstol Pau havia seguit amb amor el desenvolupament de la comunitat cristiana a la ciutat de Corint; l’havia visitada i sostinguda en moments difícils.
Però en un cert moment, amb la carta d’on ha estat treta la Paraula de Vida d’aquest mes de juny, havia de defensar-se de les acusacions d’altres predicadors, per als quals l’estil de Pau era qüestionable, ja que no demanava diners pel seu treball missioner, no parlava segons els c`anons de l’eloqüència, no es presentava amb cartes de recomanació que avalessin la seva autoritat i proclamava que comprenia i vivia la pròpia feblesa a la llum de l’exemple de Jesús.
Malgrat tot, quan conclou la seva carta, Pau fa als corintis una crida plena de confiança i esperança:
“Estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”.
La primera característica ben evident és que les seves exhortacions s’adrecen al conjunt de la comunitat, com a lloc on es pot experimentar la presència de Déu. Totes les fragilitats humanes que fan difícil la comprensió mútua, la comunicació lleial i sincera, la concòrdia respectuosa de la diversitat d’experiències i de pensament, poden ser guarides per la presència del Déu de la pau.
Pau proposa alguns comportaments concrets i coherents amb les exigències de l’Evangeli: tendir a la realització del projecte de Déu per a cadascú i per a tots, com a germanes i germans; fer circular el mateix amor consolador de Déu que hem rebut; tenir cura els uns dels altres, compartint les aspiracions més profundes; acollir-se recíprocament, oferint i rebent misericòrdia i perdó; alimentar la confiança i l’escolta.
Són eleccions deixades a la nostra llibertat, que potser ens demanen el coratge de ser “signe de contradicció” davant la mentalitat corrent.
Per això l’apòstol Pau també recomana encoratjar-nos recíprocament en aquest esforç. El que val per a ell és custodiar i testimoniar amb alegria el valor inestimable de la unitat i de la pau, en la caritat i en la veritat. Tot, sempre, fonamentat sobre la roca de l’amor incondicional de Déu que acompanya el seu poble.
“Estigueu contents, enrobustiu-vos, exhorteu-vos, tingueu uns mateixos sentiments, viviu en pau, i el Déu de l’amor i de la pau serà amb vosaltres”.
Per viure aquesta Paraula de Vida, mirem també nosaltres, com Pau, l’exemple i els sentiments de Jesús, que va venir a portar-nos una pau del tot seva. Una pau que no és tan sols absència de guerra, de disputes, de divisions o de traumes; sinó que és plenitud de vida i de joia, és la salvació integral de la persona, és llibertat, és fraternitat en l’amor entre tots els pobles.
I què va fer Jesús per donar-nos la “seva” pau? Va fer-ho possible en primera persona. Va fer de mitjancer entre adversaris, va carregar-se amb els odis i les separacions, va destruir els murs que separaven els pobles.
Construir la pau ens demana també a nosaltres un amor fort, capaç d’estimar fins i tot qui no ens correspon, capaç de perdonar, de superar la categoria d’enemic, d’estimar la pàtria dels altres com a la pròpia. A més a més exigeix de nosaltres cor i ulls nous per estimar i veure en tots candidats a la fraternitat universal.
El mal neix del cor humà i per allunyar el perill de la guerra cal allunyar l’esperit d’agressió, d’explotació i d’egoisme d’on prové la guerra: cal assolir una nova consciència.
Bonita Park és un barri de Hartswater, localitat agrícola de Sudàfrica. Com a la resta del país, persisteixen els efectes heretats del règim de l’apartheid, sobretot en l’àmbit educatiu: el nivell escolar dels joves que pertanyen als grups negres i mestissos és molt inferior al dels altres grups ètnics, amb el consegüent risc de marginació social.
El projecte The Bridge va néixer per a crear vincles entre els diferents grups ètnics del barri i compensar les distàncies i els desnivells culturals, amb la creació d’un pla de reforç escolar i un petit espai de convivència: un lloc de trobada entre nens i adolescents de diverses procedències socials. La comunitat va fer palès un gran desig de treballar junts: en Carlo va oferir la seva vella camioneta per anar a recollir la fusta amb la qual es van fer els bancs i el director d’una escola primària del barri va regalar prestatges, quaderns i llibres. Per la seva banda, una parròquia reformada propera va donar cinquanta cadires. Tothom va fer la seva part per construir un nou pont entre persones de cultures i ètnies diverses.
a cura del Centre Internacional del Moviment dels Focolars
