Paraula de Vida de Gener 2025
Veure vídeo:
“Ho creus, això?” (Jn 11, 26).
Jesús està arribant a Betània, on fa quatre dies que Llàtzer és mort. Marta, la germana de Llàtzer, en saber-ho, surt corrent al seu encontre. Jesús estimava molt Marta, la seva germana Maria i Llàtzer, subratlla l’Evangeli (cf. Jn 11, 5). Malgrat sentir-se afeixugada pel dolor, Marta manifesta a Jesús la seva confiança en Ell, convençuda que si hagués estat present abans de la mort del seu germà aquest encara viuria, però que també ara qualsevol petició seva a Déu serà escoltada. “El teu germà ressuscitarà” (Jn 11, 23), afirma llavors Jesús.
“Ho creus, això?”.
Després d’haver aclarit que es refereix al retorn de Llàtzer a la vida física, aquí i ara, i no tan sols a la que espera el creient després de la mort, Jesús demana a Marta la seva adhesió a la fe; i no ho fa únicament per realitzar un dels seus miracles –que l’evangelista Joan defineix com a “signes”– sinó per donar, tant a ella com a tots els creients, una vida nova i la resurrecció. “Jo soc la resurrecció i la vida” (Jn 11,25), diu Jesús. I la fe que demana a Marta és una relació personal amb Ell, una adhesió activa i dinàmica. Creure no és com acceptar un contracte, que se signa una vegada i després ja no es torna a mirar, sinó que és un fet que transforma i amara la vida quotidiana.
“Ho creus, això?”
Jesús convida a viure una vida nova ara i aquí. Ens convida a experimentar-la cada dia sabent que, tal com hem redescobert a Nadal, Ell mateix ens l’ha portada. És Ell qui ens cerca el primer i ve a viure entre nosaltres.
Com respondre a la seva pregunta? Mirem Marta, la germana de Llàtzer. En el seu diàleg amb Jesús, li brolla una professió plena de fe en Ell. L’original en grec encara ho expressa amb una força més gran. El “jo crec” que ella pronuncia significa “he arribat a creure”, “crec fermament” que “tu ets el Messies, el Fill de Déu, el qui havia de venir al món” (cf. Jn 11, 27), amb totes les conseqüències. És una convicció madurada en el temps, posada a prova en les diferents circumstàncies que ha hagut d’afrontar a la vida.
El Senyor em fa aquesta pregunta també a mi. També a mi em demana una confiança generosa en Ell i l’adhesió al seu estil de vida, fonamentat en l’amor generós i concret envers els altres. La perseverança farà madurar la meva fe, que es reforçarà en constatar dia rere dia la veritat de les paraules de Jesús posades en pràctica, i que no deixarà d’expressar-se en el meu actuar quotidià amb tots. Mentrestant, podem fer nostra la pregària dels apòstols a Jesús: “Augmenta’ns la fe” (Lc 17, 5).
“Ho creus, això?”
Patrícia, des de Sud-Amèrica, ens explica els fets que van passar arran del comiat de la feina d’una filla: «Una de les meves filles s’havia quedat sense feina, i no solament ella sinó tots els seus companys, ja que el Govern havia tancat l’agència pública on treballaven. Com a forma de protesta van organitzar una acampada davant la seu governamental. Jo vaig mirar de donar-los suport participant en alguna de les activitats, portant-los aliments o senzillament aturant-me a parlar amb ells.
Va arribar Dijous Sant i alguns capellans que els acompanyaven van decidir celebrar una cerimònia en què es va llegir l’Evangeli i es van rentar els peus, en record del que havia fet Jesús a l’Últim Sopar; també es van oferir espais d’escolta. La majoria dels presents no eren persones religioses, però malgrat això es va experimentar entre tots profunda unió, fraternitat i esperança. Es van sentir abraçats i, molt emocionats, agraïen als mossens haver-los acompanyat en aquells moments d’incertesa i patiment».
Aquesta Paraula de Jesús ha estat escollida com a lema de la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians 2025. Preguem i esforcem-nos, doncs, perquè el nostre creure compartit esperoni la recerca de la fraternitat entre tots: és la proposta i el desig de Déu per a la humanitat, però demana la nostra adhesió. La pregària i l’acció seran eficaces si neixen d’aquesta confiança en Déu i del nostre actuar en conseqüència.
Silvano Malini i l’equip de la Paraula de Vida
