Temps d’Advent

Diumenge 2 de desembre va ser el primer dels quatre de l’Advent, abans del Nadal, i amb ell comença de nou l’any litúrgic. La paraula prové del llatí, “ad-venire”, que vol dir “vinguda”. Ens preparem per a la vinguda sempre nova de Jesús, la de cada dia. És un temps de preparació espiritual per a la celebració de seu naixement i també per a renovar l’esperança en la segona vinguda del Crist al final dels temps, és a dir, per a considerar que la nostra vida es projecta més enllà de l’estada terrenal.

Aquestes quatre setmanes marquen un temps de pregària i reflexió, com la Quaresma, per fer balanç de tot allò que ens allunya del camí alliberador i fraternal que ens proposa Jesús, i per disposar-nos a perdonar i a acollir el perdó i la pau que Ell ens porta. És un temps de reconciliació i un temps per obrir-se a l’esperança.

Simbòlicament l’Advent es representa encenent una espelma cada diumenge, de les quatre que trobareu prop de l’altar, voltades d’una petita corona de branques d’avet. Cada espelma que s’encén acompanya la significació d’aquesta vinguda: actitud vigilant, preparar el camí, posar-se en marxa i acollir. També pot significar alguna virtut a millorar. En d’altres tradicions s’encén una espelma cada dia, o es guarneix dia a dia el calendari, que ha derivat en els coneguts, llaminers i comercials Calendaris d’Advent.

L’Advent és preparació per un nou néixer. És creure que un món diferent, més just i veritablement humà, és possible. És obrir- se a Déu que ve…


You may also like...