Paraula de Vida/febrer 2020

«A l’instant el pare del noi exclamà: “Crec, però ajuda’m a tenir més fe”» (Mc 9,24)

La fe, la confiança en l’amor de Déu, a vegades fluctua. Creiem, però a vegades no prou, o així ens sembla…La fe de la qual partim potser ens és poca i precària, però ja és fe, i sempre pot crèixer. Encara que sigui petita no és nostra, sinó que és un do, i si ho demanem, amb fe, potser en tindrem més.
Què és la fe per a nosaltres? I com és, a on la trobem en la nostra vida quotidiana?

Aquesta és la proposta de reflexió i de compromís de vida per al mes de febrer de part del Moviment dels Focolars >>>, al qual Mossèn Cinto participa des de ben jove. Es tracta d’un breu comentari mensual d’una frase de l’Escriptura, que es proposa per a viure concretament en el propi ambient i per a compartir-ne l’experiència de renovació que suscita posar-la en pràctica.

La podeu trobar impresa a les taules que hi ha a prop de les dues portes de l’església, o la podeu llegir o bé mirar-la en forma de PowerPoint musicat. Les reflexions dels mesos anteriors les podeu trobar a la mateixa pàgina dels focolars, l’enllaç de la qual us hem facilitat més amunt.
També la podeu visualitzar en castellà com a narració >>>

Us proposem no només llegir-la sinó també traduir-la en vida concreta, tal com es suggereix, i si ho considereu oportú, podeu escriure’ns les vostres experiències. Tots aprenem prou els uns dels altres!


També us pot interessar...