Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes

Que és l’Hospitalitat de Lourdes?
L’Hospitalitat de la Mare de Déu de Lourdes pertany a la Delegació Episcopal d’Apostolat Seglar de la Diòcesi de Girona.
És una Associació de l’Església que seguint un dels missatges de la Mare de Déu de Lourdes a la Bernadeta: “Digues als capellans que es construeixi una capella i s’hi vingui en processó”, té per missió acompanyar als malalts en Peregrinació a Lourdes.
Des de Calella es fa cada any, a finals de juny, amb una durada de cinc dies, i té el nom de “Peregrinació de l’Esperança”.

Com va començar?
Des del 1935 fins al 1965, s’havien fet peregrinacions juntament amb la Diòcesi de Barcelona, tal com ho havia constituït el bisbe Cartanyà. Al setembre del 1965 a Calella es reuniren components dels dos bisbats i decidiren que anirien separades. El bisbe de Girona era Narcís Jubany i es constituiria com a “Tren de l’Esperança”, llavors s’hi anava en tren. Des del 1998 s’anomena “Peregrinació de l’Esperança”, ja que el viatge es fa amb autocars adaptats.

Com la preparem?
La peregrinació a Lourdes no és només l’estada dels cinc dies, sinó molt més. Durant l’any s’organitzen diverses trobades que serveixen per enfortir les coneixences i per donar formació. El 12 d’octubre és una data assenyalada en la que comença el curs, després de l’estiu és ideal per recordar la darrera Peregrinació i començar a donar algunes notícies de cara al curs que es comença.
Pel març es fa una trobada per als brancardiers i infermeres (nom amb que es coneixem els voluntaris segons siguin homes o dones, el nom d’infermeres no vol dir que siguin titulades). Està pensada com una trobada de formació, per tal de preparar-se per al tracte amb el malalt, especialment en la qüestió de moure’l, perquè ningú no prengui mal, ni malalts ni voluntaris. Està oberta a qualsevol persona que hi vulgui participar o aprendre, encara que no hi hagi estat mai.
També se’n fa una altra per l’abril, en la que ja es comença a respirar la propera peregrinació, ja que pel maig comencen les inscripcions i també es fa una gran trobada de totes les Hospitalitats catalanes a Montserrat. Durant l’any els joves a més en fan d’altres, i també algunes Delegacions organitzen les seves periòdicament.

Normalment cada poble té la seva Delegació tot i que hi ha alguns que al no tenir-ne s’apunten a la població més propera, és el cas de St. Pol i St. Cebrià que s’apunten a Calella o Canet de Mar. En total són 33 Delegacions. El Delegat de Calella és el sr. Salvador Torrent i Gallart.

Qui la compon ?
La Peregrinació està formada pels que hi van: malalts i discapacitats, els familiars que els acompanyen, els voluntaris (brancardiers i infermeres), el grup sanitari i el grup religiós.
La missió dels voluntaris és assistir als malalts i discapacitats durant el viatge i l’estada a Lourdes, no interferint mai en les decisions que provinguin de l’equip sanitari, format pels metges, les infermeres titulades i altre personal sanitari.
El grup religiós està encapçalat pel Bisbe, acompanyat pels capellans, diaques, religiosos i religioses.
Es procura que durant el viatge en els autocars de malalts hi hagi a més dels brancardiers i infermeres de servei, un metge, un capellà i dues religioses.

Cada any s’hi apleguen al voltant de 800 dels que 280 són malalts, 400 voluntaris i la resta pelegrins. Tots ells presidits pel Bisbe en persona.

La Junta Directiva està formada per: President, Vicepresident, Secretari, Administrador, Consiliari, Cap de Brancardiers, Cap d’infermeres, Cap de l’Equip Mèdic, Cap d’Intendència i de Material, un Responsable de Joves i un vocal de cada Comarca. Periòdicament hi ha reunions de la Junta Directiva amb els Delegats, per tal que aquests estiguin informats i en facin difusió.

Un voluntariat amb compromís
En la trobada del 12 d’octubre els brancardiers i infermeres que porten tres anys fent el servei passen a ser membres auxiliars i se’ls dona una medalla que se’n diu de coure. Els que fa cinc anys reben una medalla que se’n diu de plata, passen a ser membres titulars, això és, que poden ser responsables de servei, delegats o candidats a president de la junta. Quan la reben es queden davant l’altar i abans de l’ofertori de la Missa i davant el Bisbe fan la consagració a la Mare de Déu, en la que es comprometen a més de cuidar els malalts, vetllar per la Hospitalitat i pregar pel Papa.

Hi anem a buscar miracles ?
Si bé la cova de Massabielle on s’aparegué la Mare de Déu a la Bernadeta és famosa pels miracles de guarició, 69 de reconeguts fins el dia d’avui, si només anem a Lourdes esperant miracles exteriors o del cos, quedaríem decebuts. La Mare de Déu no digué a la Bernadeta que la curaria de l’asma que tenia…
Els veritables miracles són interiors, més dels que ens pensem, com ara i sobretot la fermesa i obertura de cor i de la fe que es desplega. Els malalts tornen comfortats, aprenen a viure la malaltia amb una fortalesa que la fa molt més suportable. En molts casos es dona una conversió profunda o més reforçada.
Si volem resumir el Missatge de Lourdes hauríem de dir “Pregària” i “Penitència”.
L’Evangeli que més se sent és el de les noces de Cannà, on la mare de Jesús diu als qui servien: “Feu el que ell us digui” (Jn 2,5). Això també ens ho diu a nosaltres. Com Jesús, s’està uns dies al costat dels més febles. I hom va a acompanyar pensant que fa un bé als malalts, i en canvi són els malalts els que fan el bé, el passar aquells dies amb ells enriqueix a tots plegats.