200 anys de veneració de St. Quirze i Sta. Julita al carrer Bartrina

En ocasió de la recent Festa Major petita de Calella, Mossèn Bellvert, fill de Calella, ens ha preparat el següent text on ens explica breument una mica d’història relacionada amb la veneració dels nostres patrons:

Enguany s’ha complert el segon centenari del trasllat de les imatges dels sants patrons Quirze i Julita a la capella del carrer Bartrina.
L’esglesiola que, a dia d’avui coneixem com a dedicada als sants màrtirs Quirze i Julita, va ser bastida amb permís del bisbe de Girona Bernat de Pau el 1449 sota l’advocació dels sants patrons de la pagesia Abdó i Senèn (Arxiu diocesà de Girona, Regestrum 50, f. 69, Sèrie U-149; cfr. P. Bellvert, Un document per a datar l’actual capella dels Sants Patrons, Estela 1018, 15-XII-1988). Hom hi va afegir també l’advocació de sant Telm, patró dels mariners.
Els sants Quirze i Julita tenien a Capaspre, ja de més antic (documentalment com a locatiu el 1184 i com a capella definida el 1230), una esglesiola dedicada a prop del Mas Salvador. En el 1763 s’obté de la Cúria diocesana permís per traslladar la capella a un lloc més proper a la vila, en terrenys d’en March del Camí.
Aquesta darrera, a finals del segle XVIII es trobava en molt mal estat fruit de les rierades i del terratrèmol de 1798. L’any 1817 les autoritats civils fan rehabilitar els seus entorns per posar-hi el cementiri, prohibint els enterraments per motius higiènics a la sagrera de l’església parroquial. Els veïns es resistiren a aquestes mides que els hi venien imposades i volien continuar enterrant els seus difunts a la sagrera de la parròquia. Tot aquest afer el trobem amplament documentat en la benemèrita obra de l’historiador calellenc Domènec Mir i Moragas, Compilació històrica de Calella, Edicions “Cedro”, Barcelona 1982, pàgines 106-111.
Serà en els fets esdevinguts pel març de 1820, amb la restauració del règim constitucional que donarà inici a l’anomenat Trienni liberal, que es produirà el que ens relata amb tanta vivesa i detalls el nostre egregi prohom Francisco d’Assis Bartrina y Roca en el seu petit però valuós opuscle “Datos para la Historia de la Parroquia de Calella “, imprès a Canet de Mar, Tipografia “Llevant Grafich”, 1909, pàgines 36-37:

“Levántose general indignación entre el vecindario á la idea de que sus cadáveres no podían ser santificados junto á los muros de su parroquia, y antes que enterrar a los muertos en el lugar designado en la riera, al lado de la capilla de San Quirico, sus familias mandaban sepultar-los en los cementerios de las poblaciones cercanas. Tres años no bastaron para que fueran comprendidos los principios higiénicos en que se fundava aquella orden, y en el primer entierro que se hizo en aquel cementerio tuvo que verificarse bajo la presión de las autoridades (1817). Prescinden de órdenes y mandatos y aprovechando las revueltas políticas del mes de marzo de 1820 trasladan al antiguo cementerio los restos que habían sido depositados en el nuevo, colocan las imágenes de los Santos Quírico y Julita en el lugar preferente de la capilla de San Telmo y en una sola noche dejaron arrasadas la capilla, las murallas y todo cuanto podia guardar recuerdo de aquella obra que contra su voluntad les había sido impuesta”.

Les actuals imatges dels Patrons a la capella de Sant Quirze del carrer Bartrina són molt recents. Segons el programa de festes de Sant Quirze i Santa Julita de l’any 1942, a les 7 del matí hi hagué l’acte de “reconciliación de la Capilla de San Quirico y Sta. Julita y bendición de la nueva imagen de los Santos Patronos de Calella”.

Mn. Pere Bellvert i Morente,
canonge doctoral de la Santa Església Catedral Basílica de Girona


Comparteix

També us pot interessar...