Tornem a viure l’Advent

L’1 de desembre comença de nou l’any litúrgic amb el primer diumenge d’Advent, la vinguda. La vinguda de qui? Del qui sempre ve, qui sempre està venint, a renovar-nos, a salvar-nos de tantes coses amb la seva pau i el seu perdó. En aquests quatre diumenges abans del Nadal ens preparem per rebre’l, en un temps de pregària i reflexió, de balanç, de reconciliació amb l’essencial que Déu vol per nosaltres. En diem també un temps de quaresma, de purificació, d’intentar destil·lar el millor de nosaltres, que s’anirà desplegant i creixent durant l’any.

Celebrarem llavors el seu naixement i renovarem la seva acollida als nostres cors, obrint-los a l’esperança de fer un món més fratern, i més enllà d’aquest, també a l’esperança en la segona vinguda del Crist al final dels temps.

Simbòlicament l’Advent es representa encenent una espelma cada diumenge, de les quatre que trobareu prop de l’altar, voltades d’una petita corona de branques d’avet. Cada espelma que s’encén acompanya la significació d’aquesta vinguda: actitud vigilant, preparar el camí, posar-se en marxa i acollir. També pot significar alguna virtut a millorar. En d’altres tradicions s’encén una espelma cada dia, o es guarneix dia a dia el calendari, que ha derivat en els coneguts Calendaris d’Advent.
L’Advent és preparació per un nou néixer. És creure que un món diferent, més just i veritablement humà, és possible. És obrir- se a Déu que ve…


També us pot interessar...